El vescomtat de Rechoard fou una jurisdicció feudal de França al Llemosí. Tenia el seu centre a Rechoard i es va originar en una branca de la família dels vescomtes de Llemotges el 980. El 1661 el rei Lluís XIV de França va concedir a Francesc de Rechoard de la branca dels Chandenier senyor i comte de Chandenier (nascut el 1611 i mort el 1696) el dret a portar el títol de comte de Llemotges (no vescomte) merament honorífic. El títol de vescomte de Rechoard és considerat el segon més antic de França després de la casa reial. Els títols dins de la família són:
- Vescomte de Rechoard (de 980) que el 1478 va passar als Pontville i es va extingir el 1832 passant a la branca sènior dels Rechoard de Mortemart.
- Marquès de Montpipeau, concedit pel rei Lluís XIII de França
- Duc-Par hereditari de Mortemart, concedit per Lluís XIV de França l'1 de desembre de 1650 (registrat el 1663) quan el marquesat de Mortemart fou erigit en ducat per Gabriel de Rechoard de Mortemart (1600-1675).
- Duc de Vivonne, títol de duc "brevet" (no hereditari) concedit per Lluís XIV de França el 1668 per a Lluís Víctor de Rechoard de Mortemart. Extingit a la mort del titular però tradicionalment portat per cortesia pel segon fill dels ducs de Mortemart
- Gran d'Espanya de primera classe (1701)
- Duc de Rechoard, títol de duc "brevet" per patent de Lluís XV de França de 1753. Extingit a la mort del titular
- Baró de Rechoard i de l'Imperi per carta de 8 d'abril de 1813, Par de França, per ordenança del 4 de juny de 1814, hereditari el 7 d'agost de 1815, extingit
- Comte de Mortemart i de l'Imperi (1810). Par hereditari (1823)
- Marquès de Mortemart-Par hereditari (1817)
- Marquès de Rechoard, portat per la branca sènior actual
- Marquès de Galiffet, derivat de l'adopció pel darrer Gallifet d'un Rechoard de Mortemart.